Ves al contingut principal

Entrades

"LA MARE BUSCA PETONS", UN NOU PROJECTE DE NARRATIVA INFANTIL. PRIMER CAPÍTOL

1.
Em dic Lluc i diuen que sóc un animal. Bé, no m'agradaria que us penséssiu que tinc banyes o ales, o que sóc pelut o alguna cosa així. M'ho han dit tantes, tantes vegades, que al final se m'ha quedat gravat. Però sóc un nen, eh?
-Lluc, no siguis animal!—tothom em crida. I també: -Però que n'ets, de bèstia, Lluc!
Quan dic tothom, gairebé sempre són els adults.
De vegades no m'ho diuen a mi, sinó a la meva mare, i la pobra s'atabala una mica. O com ella diu, s'estressa. -Raquel, el teu fill és un salvatge!
La Raquel és la mare, i jo, vaja, ja ho veieu: animal, bèstia, salvatge. No dec caure bé a la gent, sobretot als grans. I llavors la mare em crida:
-Lluc! Ja prou!
“Ja prou!” vol dir que pari d'una vegada, sigui el que sigui. Que ho deixi estar i punt!
Ho veieu? Si jo mateix m’acabo esverant i tot!
Quan la mare em diu això sempre m'enxampa enmig de coses entretingudes, emocionants, vaja, que molen molt però que a la gent els semblen una mica, ja us ho pod…
Entrades recents

BON NADAL!

BALANÇ DE L’ANY

Fa tot just dotze mesos érem a Picanya per parlar in situ de Paraules de Júlia i vam defensar la lectura davant un públic inflexible, adolescent i prou madur alhora per copsar-ne la duresa: l’IES Enric Valor i l’Escola Gavina. I aprofitant l’estada, vaig fer de jurat del Premi Enric Valor per premiar l’interessantíssima Pell de seda, de Vicent Sanhermelando. Parlant de fer de jurat, després de desenes de lectures, vam dir-ne la nostra al Premi Protagonista Jove pels volts de sant Jordi. També per aquestes dates vaig ser-hi al Centre de Formació d’Adults de Can Marfà, a Mataró, per parlar novament de la Júlia i de la ficció en general. Al gener i al novembre vaig anar a les dues biblioteques de Mataró per parlar de La Fina Ensurts. Al març, al col·legi Amor de Déu de Sant Adrià del Besòs. I encara que fos a distància, també vaig parlar-ne amb els lectors de la biblioteca de Solsona. Pel que fa a publicacions, cap al maig va aparèixer el nou manual de Llengua de Cruïlla per a l’ESO, per a…

A LA BIBLIOTECA ANTONI COMAS, DE MATARÓ

De tant en tant cal sortir de la zona de confort i enfrontar-se a determinats perills (metafòrics i relatius). És el que vaig fer dimarts passat a la biblioteca Antoni Comas. La Cristina Valls i la Marta Alcántara m’havien parat una petita trampa a què em vaig sotmetre amb obediència i il·lusió a parts iguals: exposar-me a les preguntes dels lectors preadolescents de la Finestra Màgica, que havien llegit La Fina Ensurts. L’estona ens va passar molt ràpid, vam somriure, vam pensar i fins i tot, qui sap, vam començar a apamar La Fina Ensurts 2: el retorn.

NO VENIMOS DEL LATÍN, DE CARME JIMÉNEZ HUERTAS

Confesso que en una primera instància, com a romanista, no em podia mirar un títol així sinó amb una certa condescendència. L’agosarament del text, ja des de bon començament, em va engrescar a la lectura, convençut que acabaria descobrint on trontollava l’entramat. Doncs no. A la llum d’unes poques afirmacions, incontestables de tan lúcides, vaig veure com se sacsejaven un seguit de creences inalterables i inqüestionades ja des de l’època llunyana en què freqüentàvem l’Aula Magna de la sacrosanta Facultat de Filologia. Sempre havíem cregut en el dogma que el llatí que els romans van estendre per l’Imperi es va corrompre,  tot cedint el pas al llatí vulgar. Un llatí vulgar que al seu torn es fragmentaria en diverses parles, gràcies a l’acció del substrat i del superestrat i amb la correcció del grau de romanització inicial i del poder polític final. I tot això amanit amb la mediatització del poder terrenal de l’Església. Però una via d’aigua enorme apareix en aquest sòlid buc conceptual q…

VICIS SECRETS

PÍNDOLES GRAMATICALS A L’AULA (SENSE CONTRAINDICACIONS)

És possible tractar a classe els trastorns morfosintàctics (tenim que/si jo parlessi/lis donarem/llavòrens/que jo sèpiga/una cosa.../no n’en sé...)? És possible fer-ho tot i la pressió competencial arreu? Amb rigor i amenitat (o viceversa)? Fent que els pacients s’adonin de les seves mancances i reflexionin? Amb efectes secundaris positius (millora de l’expressió)? Sense dedicar-hi tampoc més temps de l’estrictament necessari? Si respons afirmativament a tres d’aquestes preguntes, aquest és el teu taller. No hi descobriràs res que no sàpigues (i no pas sèpigues!), però tampoc no té contraindicacions. I segurament t’engrescarà a exercir per crear fórmules magistrals a mida dels teus alumnes.
Hi coneixerem alguns excipients saborosos (llegiu-hi apps a l’abast) de contrastada eficàcia. I si convé, entre tots/es podrem crear un vademècum per a casos de flagrant emergència gramatical. Ras i curt: un banc d’activitats cooperatiu. Taller per a les Jornades sobre gramàtica del Col·legi de Llice…