Ves al contingut principal

Entrades

NO VENIMOS DEL LATÍN, DE CARME JIMÉNEZ HUERTAS

Confesso que en una primera instància, com a romanista, no em podia mirar un títol així sinó amb una certa condescendència. L’agosarament del text, ja des de bon començament, em va engrescar a la lectura, convençut que acabaria descobrint on trontollava l’entramat. Doncs no. A la llum d’unes poques afirmacions, incontestables de tan lúcides, vaig veure com se sacsejaven un seguit de creences inalterables i inqüestionades ja des de l’època llunyana en què freqüentàvem l’Aula Magna de la sacrosanta Facultat de Filologia. Sempre havíem cregut en el dogma que el llatí que els romans van estendre per l’Imperi es va corrompre,  tot cedint el pas al llatí vulgar. Un llatí vulgar que al seu torn es fragmentaria en diverses parles, gràcies a l’acció del substrat i del superestrat i amb la correcció del grau de romanització inicial i del poder polític final. I tot això amanit amb la mediatització del poder terrenal de l’Església. Però una via d’aigua enorme apareix en aquest sòlid buc conceptual q…
Entrades recents

VICIS SECRETS

PÍNDOLES GRAMATICALS A L’AULA (SENSE CONTRAINDICACIONS)

És possible tractar a classe els trastorns morfosintàctics (tenim que/si jo parlessi/lis donarem/llavòrens/que jo sèpiga/una cosa.../no n’en sé...)? És possible fer-ho tot i la pressió competencial arreu? Amb rigor i amenitat (o viceversa)? Fent que els pacients s’adonin de les seves mancances i reflexionin? Amb efectes secundaris positius (millora de l’expressió)? Sense dedicar-hi tampoc més temps de l’estrictament necessari? Si respons afirmativament a tres d’aquestes preguntes, aquest és el teu taller. No hi descobriràs res que no sàpigues (i no pas sèpigues!), però tampoc no té contraindicacions. I segurament t’engrescarà a exercir per crear fórmules magistrals a mida dels teus alumnes.
Hi coneixerem alguns excipients saborosos (llegiu-hi apps a l’abast) de contrastada eficàcia. I si convé, entre tots/es podrem crear un vademècum per a casos de flagrant emergència gramatical. Ras i curt: un banc d’activitats cooperatiu. Taller per a les Jornades sobre gramàtica del Col·legi de Llice…

CADA VESPRE, LA MATEIXA HISTÒRIA

No es tracta de cap cançó de l'enfadós, sinó del títol de l'últim conte que m'han publicat a Cavall Fort. Amb unes precioses il·lustracions de Kim Amate. Per llegir-lo o descarregar-lo, cliqueu aquí.

LA VERITAT NO SERVEIX DE RES, DE RAMON BREU

El primer que em passa del cap per parlar d’aquesta magnífica novel·la és la rotunditat del títol, que sembla adir-se amb aquests temps de postveritat (o tal vegada de prementida, com albiren alguns). En Pere Teixidor, d’extracció humil, treballa per a una agència de detectius en la Barcelona que amb prou feines s’ha espolsat l’estraperlo. Arran dels encàrrecs que li encomanen entra en contacte amb llocs i sobretot personatges que pel seu origen no hauria d’haver conegut: l’ambient dels combats de boxa, els cercles selectes dels oligarques afins al règim, les starlettes de mig pèl... tot amanit amb la contenció i la corrupció d’uns anys de pau aparent (encara no són pas els veinticinco). La dicotomia vici privat/pública virtut s’encomana al nostre heroi, envoltat d’uns secundaris de luxe. I la xicota de tota la vida queda eclipsada per una noia de club d’alterne. Però no serà pas l’última transformació d’en Pere. Un cop acabat el llibre, es gesta la pregunta: per a quan la continuació…

LA FILLA DEL NORD, DE MARIA DOLORS MILLAT

En moments convulsos pel que fa a l’adscripció personal, una cita (n’ignoro la procedència) ve especialment a tomb: la veritable pàtria d’un mateix és la infància. I de passada, em serveix per entrellaçar amb la història que glossa aquesta magnífica novel·la. El món de la Berthe, neoyorquina d’adopció, trontolla quan descobreix la infidelitat flagrant del seu xicot, que entre d’altres raons, desencadenarà el retorn sobtat a la pàtria de debò a què al·ludíem: Sept-Îles, al gran nord canadenc. Amb una parada i fonda a mig camí que connectarà amb la primera infància i amb el desvetllament d’un secret que ni tan sols albira. A Sept-Îles, de retruc, després d’un esdeveniment tràgic en el sentit etimològic de la paraula, la Berthe-nena hi havia conegut vincles més poderosos que el de la sang: l’afecte maternal inèdit i el primer amor. Al llarg de la trama, esplèndida, la Berthe navega entre l’afecte maternal que li arriba de fonts diverses i l’amor (un d’impossible, tràgic per tant, i un altre…

PENSAR PER PARLAR (O NO)

Els meus pares tenen estudis primaris inacabats. Quan jo era molt petit, a casa em van ensenyar que havia de parlar clar, no repetir paraules, anar al gra i no dir mentides, perquè et cauran les dents. Aquest ha estat, amb algun alt-i-baix, el meu ideal expressiu des d’aleshores. La meva inclinació per la lectura i l’acció benèfica d’algun mestre escadusser van fer la resta, de manera que em considero un usuari experimentat de la llengua (no hi busqueu segones intencions, almenys ara). Odio les falques i els tòpics lèxics i fraseològics, però per damunt de tot, els circumloquis, perquè tendeixo a pensar que qui no s’expressa d’acord amb l’ideal de casa és: a) un idiota b) un manipulador (de l’estil “on és la boleta?”) mentre remena els gobelets. I si, com sol passar, es tracta d’un manipulador idiota o a l’inrevés, tant se val, ja hem begut oli. Trobem exemples d’un ús pervers del llenguatge a diari. Pervers en una accepció, com es veurà, innòcua, en què la paraula no vol dir el que sem…