I no em refereixo a l'onada de temperatures gèlides d'ara mateix. Cada vegada que sento a parlar de Finlàndia faig dentetes, però no pel vodka ni la sauna precisament. Ni pel temps infernal/hivernal. En aquest país nord enllà, del qual, fet i fet, en sabem ben poc, ens emmirallem els qui estimem la nostra professió docent. I és que l'ensenyament finlandès FUNCIONA. Això es genera, segons glossa Xavier Melgarejo, director d'escola i expert en el sistema educatiu d'aquest país, a partir de tres principis bàsics (vegeu La Contra de La Vanguardia d'ahir): el valor concedit a la lectura, el fet de considerar els nens com a veritable capital de futur ("tresor nacional") i la preparació del professorat. Tot plegat, sembla, sense molts més recursos que aquí, sense uns salaris per als professors superiors als d'aquí, però, això sí, amb la noció clara que l'escola ha de quedar al marge de les vel·leïtats del color del govern de torn. Xesús Alonso Montero (Vanguardia de dilluns passat), president de l'Academia Galega afirma que determinada cadena de televisió "educa més que totes les facultats de Lletres", entenent educar en el sentit etimològic de conduir, en aquest cas, rebla el veterà acadèmic "pel mal camí". Exigim, des d'aquesta petita tribuna, més fred a les instàncies pertinents.
Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada