El professorat no pot per definició, i menys en les circumstàncies actuals, arribar en tot moment a tots els alumnes. Mitjançant els principis de l'aprenentatge cooperatiu es creen interaccions que faciliten que els uns aprenguin (aprenguem) dels altres. Un repte engrescador i enriquidor, i encara més: possible. Que no tot han de ser pantalles i pantalletes. Estic fent una activitat de formació sobre AC al Secretariat de l'Escola Cristiana de Catalunya, i, com sempre, el que hi rebo supera amb escreix les expectatives i compensa l'esforç que suposa per unes hores seure i escoltar (i pensar i parlar) per finalment canviar.
Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada