La imaginació de dos nens que
s'avorreixen no té límits. El marc és un estiu, final de la
postguerra, jugar en descampats i el bagatge de moltes pel·lícules
en sessió doble: d'indis i també de lladres i serenos. La realitat,
però, sobrepassa la fantasia i el que comença com una aventura
(aventi explicita Terradas)
adquireix un tarannà macabre: assassinats, el botí d'un atracament,
una femme fatale. un
amic que té un indubtable costat fosc. Dos indis,
de lectura àgil i d'escriptura ben resolta, és
una novel·la de paisatges desapareguts, on plana El Caso i
l'omnipresent règim, amb un regust de nostàlgia. Malgrat tot, ens
sembla discutible que l'edat del protagonista sigui prou esquer per
connectar amb el públic juvenil d'avui, mancat de referents.
Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada