En un món on l'ostentació és un valor en alça i on abunden els venedors de fum, sobta l'exemple d'un pedagog israelià dislèctic. Algú que, segons ell mateix reconeix, escriu i parla malament. Però no ens enganyem: el seu discurs pot agradar o no, però és coherent i deixa en ridícul el retoricisme de tants que parlen per només fer soroll. La seva tesi: tot nen/a és un geni en alguna cosa si l'ajudem a ser-ho (i si ell n'és conscient i es deixa guiar, m'atreveixo a afegir). També m'entusiasma que carregui contra la dictadura de les proves PISA i el pensament monocolor i uniformitzador que imposa. Treballar a l'aula per fer quadrar unes boniques estadístiques! Ha! Que la realitat no enlletgeixi una bonica ficció concebuda al despatx dels qui maneguen els fils. Tota la resta són bestieses. Ah, per cert. Feu la prova de llegir i comentar l'entrevista a La Contra de la Vanguardia en una aula d'ESO. I a veure què passa.
Llegir, escriure, tafanejar, encara que no sàpiga com ni en quin ordre cal fer-ho...Reflexió i una miqueta d'autobombo, per què no?