Vés al contingut principal

NOVES MANERES D'ODIAR LA LECTURA

Resultat d'imatges de kid hates reading
Ara m'he de llegir això?
O potser no són tan noves, sinó que són tradicionals i ben vigents. He arribat al llistat a través d'alguna xarxa social. El tenia arxivat des de fa un temps i ara ha aparegut. La llista s'atribueix a Rodari. Com se sol dir, se non è vero, è ben trovato. Els punts sembla que són del mestre. El contingut del parèntesi és la meva humil glossa.

1. Retreure als nens que no els agradi llegir. (Difícilment aconseguirem adhesió amb estímuls negatius. És millor predicar amb l'exemple).
2. Obligar els nostres nois i noies a llegir. (Sobretot segons què. Cal conèixer els interessos i capacitats del públic lector i sobretot no tractar-los d'idiotes).
3. Ordenar-los llegir un llibre que no els agrada. (Si serà per llibres a l'abast! Els adults llegim per plaer alguna cosa que no ens agrada? No és absurd?)
4. Exigir-los que llegeixin el llibre de cap a peus. (Com si nosaltres ho féssim! Potser d'aquí la mania d'elaborar fitxes de lectura exhaustives, capítol per capítol, que fan agafar aversió per la lectura).
5. Deixar el nen tot sol amb el llibre. (Apa, nano, salta a la piscina, neda i no molestis. Calen, especialment en nivells més petits, suports específics i adients).
6. Comentar-li'n tots els ets i uts. (Home, entre poc i massa! He de d'aclarir que odio les fitxes de lectura?)
7. Convertir el llibre en uns altres "deures escolars". (La lectura és massa important com per relegar-la a una obligació a complir rutinàriament.)
8. Convertir el llibre en una eina acadèmica. (Evitar que llegir sigui "edificant" i prou. Millor que emocioni. Els documentals de la 2 fan agafar son, mentre que les pel·lis de crispetes et mantenen ben despert).
9. Obligar a comentar un llibre llegit. (És preferible crear un clima on es comparteixin de manera espontània les sensacions que ens en vénen. Mai no s'insistirà prou en la importància d'una bona tria).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

JOVES I LECTURA

Genial tenir un públic lletraferit (i lletradedicat en cos i ànima) per desfer falsos tòpics sobre la joventut i, sobretot sobretot, per trobar junts la manera de recuperar l'usuari de biblioteca perdut. El que té acne i considera el reggaeton una música de referència. L'objectiu últim d'en Carles Alcoy amb el seu curs al Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes és generar un Club de clubs de lectura. Un meta-club! Se us ha girat feina, amics! Però no esteu sols!

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis, de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però això s…

ROC I L'ESCALA DE LES PORTES SECRETES, D'EULÀLIA CANAL

En Roc no entén, però accepta a contracor que els pares marxin a l’Índia per anar-hi a buscar una germaneta. Qui en voldria una, podent tenir un gat? Si el nen no comprèn la fal·lera que els agafa als pares, ells tampoc no comprendrien que tingui un amic un pèl salvatge, en Kiku, que només en Roc pot veure. Per sort, no tots els adults són tan previsibles i convencionals. El senyor Nicolau, a càrrec del qual es queda, el tracta com a un igual. Encara més: li dóna responsabilitats, perquè l’adult sempre està ocupat venent coses impossibles. Com l’escala que propicia una trobada providencial. El nen, en les estones de llibertat de què gaudeix, descobreix que hi ha algú que fa desaparèixer galetes i llet. Algú que ha perdut una goma per al cabell amb una estrella. I també un gat que potser no ho és, amb els ulls verds, que tal vegada sigui el tigre disfressat que s’ha escapat del zoo. D’aquesta història em fascina el llenguatge expressiu, directe, clar, senzill, i alhora suggeridor, tant com…