Passa al contingut principal

BALANÇ 2015

Sembla molta cosa, però no.

Abans que comenci la febre nadalenca i els programes televisius recopilatoris, sempre amb el mateix format, fem un alto per mirar enrere.
Aquest any he continuat la col·laboració amb Faristol, òrgan del Clijcat, que s’ha vist ampliada fins arribar a formar part del jurat del premi Protagonista Jove. Vull destacar les lectures d’Exploradors al poema!, de Josep Pedrals, Més o menys jo, de Miquel Duran i de Laberint, de Víctor Panicello. D’altra banda, les ressenyes per a Bromera i Algar s’han vist reduïdes.
A l’octubre vaig impartir la ponència Ortografia a l’aula i arreu, a les Jornades convocades pel Col·legi de Llicenciats, amb un èxit de compareixença sorprenent, tenint en compte l’aridesa del tema a priori. També per al Col·legi, dins del marc de l’Escola d’Estiu, vaig tenir la sort d’oferir el curs sobre booktrailers, que beu de l’experiència consolidada del Projecte Lectura Jove (ja cinc edicions!), amb els amics Carles Alcoy i Elisabet Valls.
He tornat a col·laborar amb Grup Promotor elaborant un material d’expressió escrita per a 2n d’ESO. Aquesta mateixa editorial ha reeditat els Quaderns d’expressió escrita publicats fa uns anys. El millor, a banda de veure’ls publicats de nou, és que aguantin el pas dels anys. També va aparèixer abans de l’estiu el manual de Llengua i literatura de 3r d’ESO on vaig intervenir fa un parell d’anys, aquest cop per a Text-La Galera.
Paper de Vidre, la revista on-line dedicada al conte, em va publicar Carta de Ramon Sorribes..., un relat irònic per a adults de també anys enrere. També en format digital vaig publicar un article per a la revista Babar sobre booktrailers escolars. Per a la revista Faristol n’he publicat dos, un sobre aquest mateix tema i un altre sobre l’animació a la lectura a l’aula de secundària.
Amb el suport de Barcanova he impartit una desena de tallers en diverses escoles i instituts per parlar sobre booktrailers i sobre la meva novel·la Música amagada.
I last but not least, al març es va publicar el meu segon llibre de ficció, Pa sucat amb somnis, que em va permetre recuperar la il·lusió de signar algun llibre per sant Jordi.
Pel que fa al treball a l’escola, amb el convenciment fruit de l’experiència, he optat per un acostament competencial, que s’evidencia en el blog http://paraulesalloc.blogspot.com.es/


Al calaix dels inèdits, tres novel·les Sense xarxa, Fina Ensurts i Paraules de Júlia, de temàtica LIJ. El 2016 comença amb la publicació del conte La Fina, que no és com els altres, a Cavall Fort.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però

LA NIT DE LA PAPALLONA, DE MARGARIDA ARITZETA

El premi Barcanova de literatura juvenil 2013 és una història duríssima. La M inicia un procés de metamorfosi, enfrontada al món tot buscant-hi un lloc, fregant la malaltia mental. Als seus somnis d'esdevenir música, s'hi suma l'amor, ambivalent i encarnat per un noi de la seva edat i per un misteriós veterà de guerra balcànic. La clau de volta serà una nit d'excessos, comiat de l'estiu i tal vegada de la vida tal com la M i els seus acòlits la concebien abans d'un fet terrible i confús. La història, plena de sordidesa, abandó, incomprensió, rebel·lia amb causa (o no), nihilisme... no future , en definitiva, no deixa de ser un intent de respondre a la pregunta bàsica: qui sóc jo? La nit de la papallona és una novel·la difícil, tant pel que diu per com ho diu, gens amable i que ofereix poques esperances. No cal enganyar els joves amb mons de llaminadura presidits per un simpàtic ratolinet d'obscures intencions, però segurament hi ha un terme mig.

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants com una primera narració lit