LLEGIR PER CREAR IMATGES

Fa temps que els mitjans de comunicació es fan ressò dels canvis que si us plau per força està experimentant l'escola. Vist a peu d'aula, tot i el soroll generat (i les aportacions: sinceres, apassionades, generoses, preocupades... fins i tot, producte de la ignorància també) m'envaeix el dubte. Raonable però dubte.

Toca innovar perquè és bo o senzillament perquè toca?

No en sé pas tant com per pontificar sobre la qüestió. Deixem-ho per als opinadors professionals en tota la seva gradació.

Del que sí que estic convençut és que no és cap mal acostar la vida i l'escola, prescindint de les parets que les separen.

Dissenteixo del tot de les veus apocalíptiques, tal vegada benintencionades però possiblement... ehem ... desinformades, que afirmen categòricament que la lectura ha perdut la partida davant de les pantalles (les que siguin). Perdoneu l'acudit fàcil i procediu a l'esquinçada de vestidures preceptives.

Per què? Perquè nois i noies atrets al cinema pel reclam llaminer d'efectes especials reals (sic) i joves avesats a videojocs resultants de milions d'euros d'investigació segueixen bocabadats produccions força més modestes. En aquestes pobríssimes sessions, l'estrella és un profe que explica la terrible història d'Èdip i del destí maleït de la seva família. L'efecte en l'auditori és el mateix avui que en l'època dels tràgics grecs: la compassió i la posterior catarsi.

L'emoció traspua davant d'un recurs tan vell com anar a peu (o cagar ajupit): un narrador que transmet alguna cosa davant d'un públic i que en vampiritza les emocions.

No es tracta de pantalles sí o pantalles no, ni de batalles perdudes o tovalloles per terra. La dicotomia és més bàsica: bones històries o no. I el canal és, en el fons, indiferent.

Aquest és el nostre punt de partida per crear imatges a través de la lectura. Petites píndoles (creatives, cooperatives, interdisciplinàries, inclusives, amb un sentit clar, destinades a un públic, que serveixen per vehicular una visió del món) que suposen un esforç assumible. Esforç però assumible. Els booktrailers.

A la nostra escola n'hem fet desenes durant set cursos. Ens sentim especialment cofois de la nova fornada alhora que ens plantegem nous reptes, en el sentit de diferents i també de diversificats. Però mentrestant, permetem-los gaudir de lectures que generen imatges. Deixem-los llegir per entendre, per entendre's i encara més, per fer-se entendre. I defugim les etiquetes, caram!