Passa al contingut principal

LLEGIR PER CREAR IMATGES



Fa temps que els mitjans de comunicació es fan ressò dels canvis que si us plau per força està experimentant l'escola. Vist a peu d'aula, tot i el soroll generat (i les aportacions: sinceres, apassionades, generoses, preocupades... fins i tot, producte de la ignorància també) m'envaeix el dubte. Raonable però dubte.
Toca innovar perquè és bo o senzillament perquè toca?
No en sé pas tant com per pontificar sobre la qüestió. Deixem-ho per als opinadors professionals en tota la seva gradació.
Del que sí que estic convençut és que no és cap mal acostar la vida i l'escola, prescindint de les parets que les separen.
Dissenteixo del tot de les veus apocalíptiques, tal vegada benintencionades però possiblement... ehem ... desinformades, que afirmen categòricament que la lectura ha perdut la partida davant de les pantalles (les que siguin). Perdoneu l'acudit fàcil i procediu a l'esquinçada de vestidures preceptives.
Per què? Perquè nois i noies atrets al cinema pel reclam llaminer d'efectes especials reals (sic) i joves avesats a videojocs resultants de milions d'euros d'investigació segueixen bocabadats produccions força més modestes. En aquestes pobríssimes sessions, l'estrella és un profe que explica la terrible història d'Èdip i del destí maleït de la seva família. L'efecte en l'auditori és el mateix avui que en l'època dels tràgics grecs: la compassió i la posterior catarsi.
L'emoció traspua davant d'un recurs tan vell com anar a peu (o cagar ajupit): un narrador que transmet alguna cosa davant d'un públic i que en vampiritza les emocions.
No es tracta de pantalles sí o pantalles no, ni de batalles perdudes o tovalloles per terra. La dicotomia és més bàsica: bones històries o no. I el canal és, en el fons, indiferent.
Aquest és el nostre punt de partida per crear imatges a través de la lectura. Petites píndoles (creatives, cooperatives, interdisciplinàries, inclusives, amb un sentit clar, destinades a un públic, que serveixen per vehicular una visió del món) que suposen un esforç assumible. Esforç però assumible. Els booktrailers.

A la nostra escola n'hem fet desenes durant set cursos. Ens sentim especialment cofois de la nova fornada alhora que ens plantegem nous reptes, en el sentit de diferents i també de diversificats. Però mentrestant, permetem-los gaudir de lectures que generen imatges. Deixem-los llegir per entendre, per entendre's i encara més, per fer-se entendre. I defugim les etiquetes, caram!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però

LA NIT DE LA PAPALLONA, DE MARGARIDA ARITZETA

El premi Barcanova de literatura juvenil 2013 és una història duríssima. La M inicia un procés de metamorfosi, enfrontada al món tot buscant-hi un lloc, fregant la malaltia mental. Als seus somnis d'esdevenir música, s'hi suma l'amor, ambivalent i encarnat per un noi de la seva edat i per un misteriós veterà de guerra balcànic. La clau de volta serà una nit d'excessos, comiat de l'estiu i tal vegada de la vida tal com la M i els seus acòlits la concebien abans d'un fet terrible i confús. La història, plena de sordidesa, abandó, incomprensió, rebel·lia amb causa (o no), nihilisme... no future , en definitiva, no deixa de ser un intent de respondre a la pregunta bàsica: qui sóc jo? La nit de la papallona és una novel·la difícil, tant pel que diu per com ho diu, gens amable i que ofereix poques esperances. No cal enganyar els joves amb mons de llaminadura presidits per un simpàtic ratolinet d'obscures intencions, però segurament hi ha un terme mig.

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants com una primera narració lit