 |
| Jo no les veig per terra
Qualsevol
generalització és inexacta per definició.
Llegeixo algú
que afirma que les escoles han llençat la tovallola a l’hora d’implicar els
nens/es en la lectura.
De la
mateixa manera es podria argumentar que els escriptors no tenen interès a
desplaçar-se a les escoles per contactar amb els seus joves lectors.
Cap de les
dues afirmacions (simplistes) es correspon a la realitat, que també per
definició és complexa.
Ahir mateix
vaig tenir la immensa sort que em convidessin a l’escola Amor de Déu de Sant
Adrià de Besòs. Una de les escoles, i com a docent en conec unes quantes, que
no sols NO ha llençat la tovallola sinó que és capaç de transmetre expectatives
i il·lusió pel que fa a la lectura.
Si no fos
així no s’entendria la resposta que m’hi vaig trobar. Hi vaig anar per parlar a
les tres classes de 6è del meu llibre La
Fina Ensurts.
La
predisposició dels nens/es, reflex de la inquietud i del saber fer dels seus
mestres, va ser magnífica. Preguntes clares, directes, sinceres i que anaven al
gra. Això no s’improvisa.
I tal i com
els vaig precisar, jo venia per satisfer la seva curiositat, però també volia
escoltar-los.
Davant de la
pregunta què li demaneu a un llibre
perquè us interessi, les respostes van ser tan riques, tan espontànies i
tan motivades i motivadores que en vaig prendre bona nota.
I seran
matèria per a un nou post.
Com a
docent, sento enveja per en Luis Jalón, que va propiciar la trobada (moltíssimes
gràcies!). I com a autor, vaig sortir amb les piles recarregades i un munt de
bones idees recollides a peu d’aula. Més de quilòmetre zero impossible,
parafrasejant l’Anna Manso.
Cap
dispositiu digital es pot comparar a la comunicació real i efectiva que s’estableix
entre persones que interactuen. Traduït: parlant i escoltant-se.
|
Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada