Passa al contingut principal

BALANÇ DE L’ANY


No és tan atapeït com això, però...


Fa tot just dotze mesos érem a Picanya per parlar in situ de Paraules de Júlia i vam defensar la lectura davant un públic inflexible, adolescent i prou madur alhora per copsar-ne la duresa: l’IES Enric Valor i l’Escola Gavina. I aprofitant l’estada, vaig fer de jurat del Premi Enric Valor per premiar l’interessantíssima Pell de seda, de Vicent Sanhermelando. Parlant de fer de jurat, després de desenes de lectures, vam dir-ne la nostra al Premi Protagonista Jove pels volts de sant Jordi. També per aquestes dates vaig ser-hi al Centre de Formació d’Adults de Can Marfà, a Mataró, per parlar novament de la Júlia i de la ficció en general.
Al gener i al novembre vaig anar a les dues biblioteques de Mataró per parlar de La Fina Ensurts. Al març, al col·legi Amor de Déu de Sant Adrià del Besòs. I encara que fos a distància, també vaig parlar-ne amb els lectors de la biblioteca de Solsona.
Pel que fa a publicacions, cap al maig va aparèixer el nou manual de Llengua de Cruïlla per a l’ESO, per al qual vaig elaborar activitats d’expressió oral. Al setembre, un nou conte al Cavall Fort (Cada nit, la mateixa història) i un article a la revista CLIJ: “Pantallas aliadas. Booktrailers en el aula de secundaria”.
No podia faltar la formació en aquest resum apressat. Dos tallers, un de booktrailers i un altre sobre com treballar la gramàtica a secundària, a l’Escola d’Estiu del Maresme i a les Jornades del Col·legi de Llicenciats. També per al Col·legi, un nou curs sobre booktrailers, amb els amics Carles Alcoy, Elisabet Valls i Sònia Escobar.
I esquitxant erràticament aquest tràfec, les crítiques a Faristol i els informes editorials a Bromera/Algar.
Queden pendents de valorar un parell d’obres meves, perquè cal no perdre l’esperança de tornar a publicar, i més comptant amb el suport de l’agència Sandra Bruna.
Per últim (que no falti!) la col·laboració entusiasta i reiterada en el Projecte Lectura Jove, ja en la seva novena edició, i sobretot sobretot, la curiositat, que m’ha dut allà on sóc. Ni més ni menys.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'EXPEDICIÓ DEL DOCTOR BALMIS, DE MARÍA SOLAR

Tot just avui acabo l’esplèndid L’expedició del doctor Balmis , de María Solar, editat per Bromera. Un llibre que opta al Premi Protagonista Jove i que es llegeix d’una tirada. Mestre Portell en parla dient que es tracta de “Dickens a la gallega”. Jo no m’atreveixo a corroborar-ho, però el que sí que puc afirmar és m’ha agradat molt. La novel·la té un rerefons històric i, afegim-ho també, heroic. En el context de l’Espanya de començaments del segle XIX, on la fam i la malaltia s’acarnissen amb la majoria, els més desafavorits són la canalla. Els orfenats estan plens de nens i nenes abandonats pels pares perquè són fills il·legítims o senzillament perquè no poden ser alimentats. I allà depenen de la caritat i de la manera de fer d’institucions desbordades (ordes religiosos, diputacions) que encara no saben què és un infant. Ho dic en sentit figurat, per descomptat: la infància, com a etapa vital, és un invent recent. I hem passat de la ignorància cruel al consentiment total...Però
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

LA NIT DE LA PAPALLONA, DE MARGARIDA ARITZETA

El premi Barcanova de literatura juvenil 2013 és una història duríssima. La M inicia un procés de metamorfosi, enfrontada al món tot buscant-hi un lloc, fregant la malaltia mental. Als seus somnis d'esdevenir música, s'hi suma l'amor, ambivalent i encarnat per un noi de la seva edat i per un misteriós veterà de guerra balcànic. La clau de volta serà una nit d'excessos, comiat de l'estiu i tal vegada de la vida tal com la M i els seus acòlits la concebien abans d'un fet terrible i confús. La història, plena de sordidesa, abandó, incomprensió, rebel·lia amb causa (o no), nihilisme... no future , en definitiva, no deixa de ser un intent de respondre a la pregunta bàsica: qui sóc jo? La nit de la papallona és una novel·la difícil, tant pel que diu per com ho diu, gens amable i que ofereix poques esperances. No cal enganyar els joves amb mons de llaminadura presidits per un simpàtic ratolinet d'obscures intencions, però segurament hi ha un terme mig.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

PARAULES , FLORS I PÓLVORA, DE CINTA ARASA

  És possible (re)crear una Mercè Rodoreda adolescent versemblant, i que el resultat interessi tant el lector que no la coneix com el que sí (i que, conscientment o no, buscarà entre línies connexions  biobibliogràfiques ). Vet aquí, doncs,  Paraules, flors i pólvora . Arasa se’n surt amb gran solvència, de l’àrdua tasca de novel·lar la primera joventut de Rodoreda, que culmina amb el compromís polític i cultural, si és que cal dissociar-los. De la mà de la imaginació de l’autora (documentada, sí, però fruit de la seva creativitat), coneixem i ens creiem una Merceneta de ca seva, que es debat entre el record de l’avi i l’agraïment a l’oncle  americano.  També som testimonis de l’atracció per un adroguer tortosí, implicat en una xarxa tan clandestina com necessària. En acabat, descobrim que aquest personatge és fictici. L’aposta immersiva d’Arasa en aquest joc entre versemblança i biografia, però, encara va més lluny, tot afegint-hi elements tan interessants com una primera narració lit
Publica un comentari a l'entrada
Més informació